ADEU! ...ADEU?..

Bé, aquesta es la meva darrera publicació d'aquest semsetre i d'aquest any 2013 que, en aquests moments, ja està en les seves acaballes. Nosaltres, des de la facultat de Blanquerna, despedim aquest any 2013 una mica més a prop de ser mestres que fa uns mesos. S'ha de dir que encara ens queda molt i molt camí i, sobretot, moltes experiències per viure. Esperem, impacients, l'arribada d'aquest any nou 2014 amb tot el que comporta.(Principalment els primers examens...) 

Vull adjuntar un vídeo d'una canço que trobo adient per aquesta entrada. Una entrada que dóna pas a una despedida, però no és una despedida com a tal, sinó que només diem adeu a tot el que tenia relació amb aquest primer semestre. Per tant seguirem mantenint aquest blog viu amb noves entrades, encara més interessants, sobre el que anem fent durant el que queda de cami. 

Aqui us deixo el vídeo:




Ja per últim, m'agradaria que les meves publicacions hagin estat interessants i hagin pogut ser d'ajuda pels qui volien saber el que hem anat fent a l'assignatura de "COED" i  "GITIC". Per això us demano, sense cap mena de compromís, que valoreu el que ha estat fins ara el meu blog. Moltes gràcies.


Ja només queda desitjar-vos un bon any nou, que comenceu amb moltes forces i moltes ganes i que aquest any sigui encara millor que l'anterior!

L'ART DE PARLAR EN PÚBLIC

Després de llegir el llibre "com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat vem fer un anàlisi de què es un bon comunicador. En aquest llibre els autors aprofundeixen cap al coneixement de la comunicació oral i les seves tècniques, mètodes i característiques per tal d’assolir una comunicació oral correcte en públic. Segons els autors, els bons oradors tenen tècniques i mètodes que amb treball tothom pot incorporar. Amb aquest llibre ens donaran unes pautes per aconseguir aquesta bona comunicació oral davant d’un públic, des de la preparació inicial a l’actitud que l’orador ha de prendre durant l’exposició.

Feta la lectura del llibre vam elaborar un decàleg dels aspectes a tenir més en compte 

1. Utilitzar frases curtes, clares i senzilles.
2. Tenir en compte a quin tipus de públic ens dirigim.
3. L'actitud de l'orador ha de ser positiva, alegre, enèrgica i natural, amb una mirada que transmeti seguretat i confiança.
4. Repetir al llarg de la presentació els termes més importants.
5. Fer canvis de to i utilitzar l'humor per mantenir l'atenció inicial i despertar l'interès del públic.
6. Posar exemples, comparacions o anècdotes personals.
7. Fer un guió que contingui les idees principals posades en el ordre adient, per tal de fer una exposició coherent.
8. Utilitzar un suport digital per complementar l'exposició i plasmar la informació essencial. Però, mai fer-ne un ús excessiu.
9. Es necessita constància, esforç i dedicació per arribar a ser un bon orador.
10. Interaccionar constantment amb el públic.

Així doncs, després de realitzar aquesta lectura i anàlisi del llibre, vam poder posar en pràctica el que els autors referien com tècniques per a un bon discurs i una bona presentació oral. Vam fer, durant l'última etapa del semestre, diferents exposicions i alguna recitació on ens avaluaven aquestes habilitats. Entre elles destaquen per exemple:



"Qui ets tu?"

Aquesta exposició tractava en definir una persona amb una imatge i tot seguit fer una breu exposició davant la classe explicant que t'havia portat a descriure aquella persona amb aquesta imatge.

"Identitat i Territori":

Identitat i territori va ser una exposició feta en parelles on cada grup exposava sobre un tema en concret amb un màxim de deu minuts de presentació. La presentació havia de ser interessant i a la vegada breu, "el que és bo, si és breu, dos cops bo". La meva exposició en concret va tenir com a tema central la música en català.

"Recitació":

A classe vaig recitar "Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol. Després vam haver de fer, a nivell individual una autoavaluació de la nostra pròpia recitació.

Amb aquests exercicis van avaluar la nostra capacitat de comunicació oral. He pogut veure que incorporant tot el que els autors del llibre "Com parlar bé en públic" ens presentaven com tècniques, estretègies, trucs, etc. Pots, en gran part, millorar les teves habilitats de presentació i discurs oral davant d'un públic. Aquestes tècniques les he pogut portar fora del camp de treballs per la universitat, concretament dalt dels escenaris on he pogut millorar també la meva comunicació: verbal i no verbal, i la meva imatge en públic.

Com a cloenda d'aquesta entrada m'agradaria penjar un video on es veu un gran comunicador com va ser Steve Jobs en plena presentació d'un dels seus productes. Steve Jobs va ser l'escollit pel meu grup, com a últim treball del semestre, per defensar, mitjançant tot el que ens va deixar, que era un bon comunicador. Per fer-ho vam analitzar les seves presentacions, els seus discursos, les seves entrevistes... Us deixo doncs un vídeo, que vam analitzar amb el grup. Personalment m'agrada molt i és adient per veure tot el que he esmentat anteriorment:

LA DESCRIPCIÓ

Entenem primer que és la descripció, que és descriure. Fer una descripció o descriure es representar la realitat mitjançant paraules. Es podria definir com a pintura verbal.

Si la historia en la narració es desenvolupa com un procés temporal, el contingut de la descripció atura el transcurs del tiemps per observar els detalls d'un objecte, una persona o un entorn com si es tractes, per exemple, d'una pintura.

En literatura, la descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Es tracta de fer veure al lector un objecte, un paisatge, una persona... i de vegades, fer sentir una experiència, una emoció, un sentiment de qui descriu.

La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa. També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.

En un text descriptiu, són molt freqüents els adjectius i els situacionals. 

Exemples d'adjectius: groc, verd, vermell, gran, petit, gros, prim, ample, estret, bonic, lleig... Exemples de situacionals: a dalt, a baix, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, més amunt, més avall...

Per fer uns bona descripció podem seguir aquests tres passos.

1. Observació i retenció dels trets dominants, característiques generals, d'allò que es vol descriure.
2. Anàlisi detallada seguint un ordre: de dreta a esquerra, de dalt a baix, d'allò més general a allò més concret...
3. Redacció, seguint un ordre triat d'acord amb l'element que es vulgui destacar més.

A classe vem estar treballant la descripció. Vam veure que no hi ha només la descripción escrita redactada en prosa, sonó que també trobem descripcions en vers, descripcions en forma de cançó, poemes visuals… 

Un exemple de cada una seria:

REDACTADA: 

Grans muntanyes amb una fina capa de neu que pareix un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd amarronat com un polo de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un xiquet xicotet i quan li dóna el sol pareix un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que es la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. En poques paraules el més bonic és la herba al voltant de l'aigua que li dóna un color molt especial, un blau amb un toc verd com un colorant però natural, i el millor de tot és que no contamina. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria per que encara hi ha boscos així

VERS:

Els viaranys perduts com el respir

dels animals entre les mates.

I en la flonjor vasta i cansadade les clotades,

els caminsaturats com rieres de terra.

De sobte fosos en el verdfrondós i gran.

Reapareixen,però, tot d’una, més enllà,i amunt,

per la costa més dura.Ara són rost i pedruscall,

ara s’estenen a mig cairede l’abisme d’on pugen,

o grisos, lluny, en un revolt es perden.

A ple matí guien els passosentre les formes immutablesde

les alzines i dels pinsque respiren calor,

i un aireles omple i el sol hi baten silenci,

però una fressade sequedat,

de crepitant cremor,de carro pesant,

abarrotatd’escorça de suro, plana.

De matinada o cap vespre conduïen a clares fontsamagades:

cant dels ocells,bacs somniosos al pregonde soledats perdudes.

CANÇÓ:

POEMA VISUAL:

Vam veure que per fer una descripció hi ha una infinitat de possibilitats que ens permeten adaptar-la de forma que s'ajusti als nostres interessos, gustos i capacitats. Cada alumne havia de descriure algú de la classe. Jo vaig optar pel poema visual per descriure a una companya.

Us proposo que proveu de descriure'm amb només tres paraules!

Canal Oral i Escrit

El coneixament i domini d’una llengua, en el codi oral, en una persona facilitarà l’aprenentatge del codi escrit d’aquesta mateixa. Això és degut a que el codi oral i escrit comparteixen característiques comunes. Hi haurà però una part d’aquest codi en que necessitarà aprendre nous coneixements, ja que en cada canal, hi ha uns trets característics no comuns que s’han d’aprendre per dominar-lo.

Entre el codi escrit i oral les diferències les podem trobar per exemple en les característiques contextuals. Un exemple seria que el codi oral és immediat, en canvi, el codi escrit és diferit, no pas immediat.

La concepció dels codis oral i escrit ha estat projectada de diverses formes durant els anys al llarg de la historia. El codi escrit és el codi ques es regeix per unes normes que s’han d’aprendre i anar seguint. Per altra banda l’oral és primordial i el canal escrit hi va lligat, el canal escrit és subordinat al canal oral. El codi oral va aparèixer històricament molt abans que l’escrit, i encara ara es coneixen civilitzacions que desconeixen l’escrit. Hi ha molts models per explicar la relcaió entre aquests dos codis. Els més importants defensen l’autonomia de l’oral respecte l’escrit, és a dir, són independents.  

Que és exactament el codi escrit? Comparteixo a continuació un treball que conté informació sobre el codi Escrit i el compara amb el codi Oral. Aquest treball ha estat redactat per Carla Torrent Soler.

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES

Les senyals assoleixen el seu màxim sentit quan son utilitzades, és a dir, quan serveixen d’enllaç entre un emissor i un receptor. Quan les senyals del emisor són ben interpretades pel receptor, podem dir que és quan son útils. El llenguatge humà està, independentment de la llengua, constituït per senyals i combinacions de senyals. El llenguatge és important per a la comunicació. És un instrument de comunicació.

Tot ésser humà es comunica mitjançant una o altre llengua. En alguns casos, ara cada cop més, en més d’una llengua. El llenguatge es podria considerar com una facultat innata que ha anat evolucionant al llarg del temps. El llenguatge humà es diferencia del llenguatge que podria tenir qualsevol animal no només quantitativament, sinó que també qualitativament. Aquest llenguatge és un instrument elaborat i complert amb infinitat de possibilitats.

El llenguatge serveix per organitzar el nostre entorn y el món on vivim. La comunicació és possible gràcies a l’organització y reducció que fem del món mitjançant el llenguatge. Amb ell podem posar nom, per tant unir diferents coses en una mateixa paraula i així reduir i simplificar les percepcions de l’entorn

El llenguatge és el responsable de que siguem capaços de pensar, ja que és un element bàsic del pensament. El llenguatge va lligat a les constitucions cerebrals. Aquest depèn d’elles per un desenvolupament millor o pitjor.

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tan individual com col·lectiva. Sense un llenguatge que pugui simbolitzar el que hem percebut no hi hauria forma de mantenir aquella percepció dins la memòria. És el suport de la memòria.

El llenguatge, a part de ser un instrument de comunicació, ens permet l’autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió, etc. Per tant el llenguatge no és només una eina de comunicació amb els altres, sinó que també ho és amb un mateix.

El llenguatge humà és el medi de comunicació per excel·lència i és també el medi d’expressió més extens que tenim els éssers humans. El llenguatge juga el paper més important en la construcció del nostre pensament.

Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, que aconsegueix l'objectiu, en contextos culturalment significants, vol dir ser competent comunicativament parlant. Per tal d'assolir aquesta competència, s'han de dominar les quatre competències del llenguatge (competència lingüística, competència sociolingüística, competència discursiva i competència estratègica).

1. Competència lingüística: Es caracteritza per la capacitat d'una persona per a produïr enunciats gramaticals en una llengua; enunciats que respectin les regles gramaticals en tots els nivells del llenguatge: morfologia, sintaxis, fonètica-fonología i semàntica. Per això també s'anomena competència gramatical, ja que sempre s'ha conegut com la competència de la gramàtica tradicional. Aquesta competència és un coneixement implícit que un parlant té sobre a la seva pròpia llengua i permet codificar missatges, comprendre'ls i jutjar sobre la seva gramaticalitat.

El concepte de competència gramatical va ser proposat per Noam Chomsky en la seva obra Estructuras sintácticas al 1957, on relaciona el concepte de llengua amb competència i el concepte de parla amb actuació.

2. Competència sociolingüística: Es caracteritza per la capacitat d'una persona per produir i entendre adequadament expressions lingüístiques en diferents contextos d'ús. Els factors de la competència sociolingüística són les situacions dels participants i la relació que hi ha entre ells, les seves intencions comunicatives, els esdeveniments comunicatius en el que estan participant i les normes i convencions d'interacció que el regulen.

3. Competència discursiva: és la capacitat de captar i/o produir texts amb sentit que es puguin percebre com un tot coherent i adequat a la situació i al tema. És a dir, és l’habilitat d’un individu per escollir un discurs adequat a les intencions i situació d’una manera eficaç. Per tant, és important que:

- Es tingui en compte la situació (posició social i relativa)

- Es faci referència a un tema

- Coherència

- Cohesió

Fent referència a aquests últims dos punts, hem de dir que són la part fonamental de la competència discursiva. És important que hi hagi cohesió per tal de poder assumir el text com un conjunt de paraules i oracions (unitat lingüística) i, també, és indispensable la coherència, ja que, permet la construcció de l'estructura textual i, per tant, podem atribuir-li un sentit clar al text.

4. Competència estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació. Si definim estratègies aplicades a l'aprenentatge d'una llengua podriem aplicar la definició que ens diu Rebecca Oxford (1990). Segons aquesta autora, les estratègies són accions concretes empleades per l'aprenent per fer que l'aprenentatge sigui més fàcil, més ràpid, més agradable, més eficaç i més transferible a noves situacions.

Fem un resum dels punts més importants del que és el llenguatge:

1. Un mitjà o instrument de comunicació, el més extens de tots els que disposem. 
2. El factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada. 
3. L'eina amb què endrecem tant les experiències que observem a l'entorn com aquelles que s'originen en nosaltres mateixes.
4. Un element essencial en la constitució del pensament. 
5. El suport de la memòria. 
6. Una eina que ens permet l'expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos. 

Dit això anem a veure doncs les 4 habilitats lingüístiques:

1. LLEGIR: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit.

2. ESCRIURE: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.

3. PARLAR: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de formacoherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

4. ESCOLTAR: comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment. 

Us convido a que en l'apartat de comentaris em poseu per què és per vosaltres important el llenguatge. 

Moltes gràcies.

EL TWITTER: EINA COMUNICATIVA

El twitter és una de les moltes reds socials que trobem avui en dia. Està basada en el microblogging, és a dir, és una derivació del blog amb la particularitat de que s'envien misstages curts. En el twitter aquests missatges o piulades,  es redueixen a 140 caràcters, Aquestes piulades han der ser copncretes i breus. No podràn ser llegides per tothom que entri a la web, sinó només per aquells que et segueixen, a qui anomenen followers (Seguidors).

El Twitter és una eina molt útil per a l'obtenció d'informació de manera immediata. Amb twitter pots saber el que està passant en cada moment. És també una eina per a treballar la sintetització de conceptes a causa de la poca disponibilitat de caràcters per fer els tweets.

Twitter fa servir una terminologia pròpia amb la que t'has de familiaritzar si vols fer servir aquesta pàgina. Tot seguit, us deixo una taula on es fa un petit resum d'aquests termes. 

Insereixo a continuació un tweet del meu grup de musica fet el dia 20 de desembre

Petit concert improvitzat pic.twitter.com/gBmmjPhEq2
— L'Artista Convidat (@LArtistaC) diciembre 20, 2013

Us convido a que entreu dins del món del twitter i comenceu a intereccionar amb altres twitters!

Fins aviat.

EL GOOGLE DRIVE: TREBALL EN LÍNIA

Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius que permet emmagatzemar, crear, modificar, compartir i accedir a documents, arxius i carpetes de tot tipus en un únic lloc.

Aquest sistema permet crear carpetes,documents, fulls de càlcul, presentacions, formularis i dibuixos amb la particularitat que ho estàs fent online. D'aquesta manera no cal guardar-los en l'emmagatzematge del teu ordinador. Google Drive, per tant, és una eina que trobem dins del "cloud computing". Amb Google Drive apareix el concepte de núvol, que és aquest possible emmagatzematge de continguts, informació, arxius... dins la xarxa.

Si haguès descobert abans aquest sistema que oferia Google, la meva manera de creació, gestió, modificació de documents i arxius en el transucurs de la meva educació escolar hagués estat, seguramanet, molt diferent del que va ser.

Utilitzar aquesta aplicació és una tasca senzilla, que no requereix gran coneiexement en el camp de la tecnologia. És una eina intuitiva i senzilla per treballar des de qualsevol lloc i des de qualsevol dispositiu informàtic: des de mòbils fins a ordinadors, passant per pissares digitals, tablets...

Us convido que experimenteu amb aquesta eina i que a l'apartat de comentaris en feu una petita valoració.

Espero que hagi estat interessant!
Fins aviat,