Les senyals assoleixen el seu màxim sentit quan son utilitzades, és a dir, quan serveixen d’enllaç entre un emissor i un receptor. Quan les senyals del emisor són ben interpretades pel receptor, podem dir que és quan son útils. El llenguatge humà està, independentment de la llengua, constituït per senyals i combinacions de senyals. El llenguatge és important per a la comunicació. És un instrument de comunicació.
Tot ésser humà es comunica mitjançant una o altre llengua. En alguns casos, ara cada cop més, en més d’una llengua. El llenguatge es podria considerar com una facultat innata que ha anat evolucionant al llarg del temps. El llenguatge humà es diferencia del llenguatge que podria tenir qualsevol animal no només quantitativament, sinó que també qualitativament. Aquest llenguatge és un instrument elaborat i complert amb infinitat de possibilitats.
El llenguatge serveix per organitzar el nostre entorn y el món on vivim. La comunicació és possible gràcies a l’organització y reducció que fem del món mitjançant el llenguatge. Amb ell podem posar nom, per tant unir diferents coses en una mateixa paraula i així reduir i simplificar les percepcions de l’entorn

El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, tan individual com col·lectiva. Sense un llenguatge que pugui simbolitzar el que hem percebut no hi hauria forma de mantenir aquella percepció dins la memòria. És el suport de la memòria.
El llenguatge, a part de ser un instrument de comunicació, ens permet l’autoexpressió, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió, etc. Per tant el llenguatge no és només una eina de comunicació amb els altres, sinó que també ho és amb un mateix.
El llenguatge humà és el medi de comunicació per excel·lència i és també el medi d’expressió més extens que tenim els éssers humans. El llenguatge juga el paper més important en la construcció del nostre pensament.
Allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç, és a dir, que aconsegueix l'objectiu, en contextos culturalment significants, vol dir ser competent comunicativament parlant. Per tal d'assolir aquesta competència, s'han de dominar les quatre competències del llenguatge (competència lingüística, competència sociolingüística, competència discursiva i competència estratègica).
1. Competència lingüística: Es caracteritza per la capacitat d'una persona per a produïr enunciats gramaticals en una llengua; enunciats que respectin les regles gramaticals en tots els nivells del llenguatge: morfologia, sintaxis, fonètica-fonología i semàntica. Per això també s'anomena competència gramatical, ja que sempre s'ha conegut com la competència de la gramàtica tradicional. Aquesta competència és un coneixement implícit que un parlant té sobre a la seva pròpia llengua i permet codificar missatges, comprendre'ls i jutjar sobre la seva gramaticalitat.
El concepte de competència gramatical va ser proposat per Noam Chomsky en la seva obra Estructuras sintácticas al 1957, on relaciona el concepte de llengua amb competència i el concepte de parla amb actuació.
2. Competència sociolingüística: Es caracteritza per la capacitat d'una persona per produir i entendre adequadament expressions lingüístiques en diferents contextos d'ús. Els factors de la competència sociolingüística són les situacions dels participants i la relació que hi ha entre ells, les seves intencions comunicatives, els esdeveniments comunicatius en el que estan participant i les normes i convencions d'interacció que el regulen.
3. Competència discursiva: és la capacitat de captar i/o produir texts amb sentit que es puguin percebre com un tot coherent i adequat a la situació i al tema. És a dir, és l’habilitat d’un individu per escollir un discurs adequat a les intencions i situació d’una manera eficaç. Per tant, és important que:
- Es tingui en compte la situació (posició social i relativa)
- Es faci referència a un tema
- Coherència
- Cohesió
Fent referència a aquests últims dos punts, hem de dir que són la part fonamental de la competència discursiva. És important que hi hagi cohesió per tal de poder assumir el text com un conjunt de paraules i oracions (unitat lingüística) i, també, és indispensable la coherència, ja que, permet la construcció de l'estructura textual i, per tant, podem atribuir-li un sentit clar al text.
4. Competència estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació. Si definim estratègies aplicades a l'aprenentatge d'una llengua podriem aplicar la definició que ens diu Rebecca Oxford (1990). Segons aquesta autora, les estratègies són accions concretes empleades per l'aprenent per fer que l'aprenentatge sigui més fàcil, més ràpid, més agradable, més eficaç i més transferible a noves situacions.
Fem un resum dels punts més importants del que és el llenguatge:
- Un mitjà o instrument de comunicació, el més extens de tots els que disposem.
- El factor bàsic que ens constitueix com éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.
- L'eina amb què endrecem tant les experiències que observem a l'entorn com aquelles que s'originen en nosaltres mateixes.
- Un element essencial en la constitució del pensament.
- El suport de la memòria.
- Una eina que ens permet l'expressió lliure i interior, i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.
1. LLEGIR: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit.
2. ESCRIURE: procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.
3. PARLAR: expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de formacoherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
4. ESCOLTAR: comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o discurs pronunciat oralment.
Us convido a que en l'apartat de comentaris em poseu per què és per vosaltres important el llenguatge.
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada