dimecres, 25 de desembre del 2013

LA DESCRIPCIÓ

Entenem primer que és la descripció, que és descriure. Fer una descripció o descriure es representar la realitat mitjançant paraules. Es podria definir com a pintura verbal.

Si la historia en la narració es desenvolupa com un procés temporal, el contingut de la descripció atura el transcurs del tiemps per observar els detalls d'un objecte, una persona o un entorn com si es tractes, per exemple, d'una pintura.

En literatura, la descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Es tracta de fer veure al lector un objecte, un paisatge, una persona... i de vegades, fer sentir una experiència, una emoció, un sentiment de qui descriu.


La descripció pot ser objectiva, si té una intenció explicativa o informativa. També pot ser subjectiva, si qui escriu deixa entreveure l'opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.

En un text descriptiu, són molt freqüents els adjectius i els situacionals. 

Exemples d'adjectius: groc, verd, vermell, gran, petit, gros, prim, ample, estret, bonic, lleig... Exemples de situacionals: a dalt, a baix, davant, darrere, a la dreta, a l'esquerra, més amunt, més avall...

Per fer uns bona descripció podem seguir aquests tres passos.
  1. Observació i retenció dels trets dominants, característiques generals, d'allò que es vol descriure.
  2. Anàlisi detallada seguint un ordre: de dreta a esquerra, de dalt a baix, d'allò més general a allò més concret...
  3. Redacció, seguint un ordre triat d'acord amb l'element que es vulgui destacar més.

A classe vem estar treballant la descripció. Vam veure que no hi ha només la descripción escrita redactada en prosa, sonó que també trobem descripcions en vers, descripcions en forma de cançó, poemes visuals… 


Un exemple de cada una seria:


REDACTADA: 


Grans muntanyes amb una fina capa de neu que pareix un pessic de cotó de sucre. Les muntanyes tenen un color verd amarronat com un polo de llima llimó. Ple d'arbres d'un color exquisit i molt bonic. A la llunyania hi ha un poble que li dóna un toc rural al paisatge, hi ha un riu blau com les llàgrimes d'un xiquet xicotet i quan li dóna el sol pareix un riu d'or. Hi ha un embassament fet de pedra que li dóna un toc modern. Darrere hi ha un pantà que es la cirereta del pastís com la flama d'un ciri. En poques paraules el més bonic és la herba al voltant de l'aigua que li dóna un color molt especial, un blau amb un toc verd com un colorant però natural, i el millor de tot és que no contamina. Tot està rodejat de camps d'un color verd fosc. Més enllà, a l'oest, hi ha una granja amb unes ovelles pasturant. Aquest paisatge em produeix molta alegria per que encara hi ha boscos així




VERS:

Els viaranys perduts com el respir


dels animals entre les mates.

I en la flonjor vasta i cansadade les clotades,

els caminsaturats com rieres de terra.

De sobte fosos en el verdfrondós i gran.

Reapareixen,però, tot d’una, més enllà,i amunt,

per la costa més dura.Ara són rost i pedruscall,

ara s’estenen a mig cairede l’abisme d’on pugen,

o grisos, lluny, en un revolt es perden.

A ple matí guien els passosentre les formes immutablesde

les alzines i dels pinsque respiren calor,

i un aireles omple i el sol hi baten silenci,

però una fressade sequedat,

de crepitant cremor,de carro pesant,

abarrotatd’escorça de suro, plana.

De matinada o cap vespre conduïen a clares fontsamagades:

cant dels ocells,bacs somniosos al pregonde soledats perdudes.

CANÇÓ:







POEMA VISUAL:



Vam veure que per fer una descripció hi ha una infinitat de possibilitats que ens permeten adaptar-la de forma que s'ajusti als nostres interessos, gustos i capacitats. Cada alumne havia de descriure algú de la classe. Jo vaig optar pel poema visual per descriure a una companya.



Us proposo que proveu de descriure'm amb només tres paraules!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada